La gestió dels fems és un dels reptes principals al que s’enfronten els productors de llet avui en dia. Algúns estudis assenyalen que un 24% de tota l’energía utilitzada a les granges lleteres s’utilitza en al gestió del fem. Juntament amb reglamentacions cada cop més restrictives amb la contaminació, i el desig d’utilitzar nutrients orgànics per estalviar en fertilitzants minerals, mostren una clara necessitat per un plà de gestió integral dels residus de la granja.

Aquests, esencialment, prenen la forma d’una bona pràctica higiènica, amb reglaments simples per evitar problemes potencials. L’aplicació correcta de fem és fonamental – en el lloc correcte, en el moment adient i en la mesura correcta. Els plànols del camp poden utiltizar-se per identificar àrees amb risc de filtracions. És esencial tenir suficient capacitat d’emmagatzament i minimitzar l’aigua bruta que pugui venir d’una separació inadequada de l’aigua de pluja.

També es recomana deixar que les vaques s’encarreguin de distribuir el fem elles mateixes, i per tal cal un pla de gestió de pastura. Com més temps passin pasturant, menor és la quantitat de fem que cal gestionar a la granja. El fem és evidentment una excelent font de nutrients. Si s’alimenta les vaques a l’hivern amb bales rodones, els camps es llauren a la primavera per estalviar energía i treball a algunes granjes. Recordi de moure les menjadores a un lloc nou cada cop que s’afageixi una nova bala i moure a un altre camp si existeix el risc de sobre alimentació.

Pel que fa a l’eficiència energètica, els motors i les bombes per gestionar els fems, són components claus. Una mida adequada, velocitat variable, protocols de manteniment etc, poden ajudar a estalviar el consum energètic. Esculli sempre bombes, motors i equipament eficients en el moment de comprar o actualitzar aquestes eines.

Dins l’estable serà necessari algú tipus de rastell, no obstant això fora de l’estable el sistema més eficaç des d’el punt de vista d’eficiència del sistema, és la pressió natual de la gravetat.

Depenent del sistema en ús, el temps que es pren per treure el fem pot variar bastant. Per exemple, els sistemes hidràulics són molt flexibles i resisteixen el gebre, però utilitzen grans motors que els fa ser poc eficients. També fan molt soroll. Alguns sistemes de rastrell que es mouen d’un costat cap a un altre són lents, fet que s’accentúa a mida que la maquinària es gasta.

Mentre que aquestes tècniques tradicionals de gestió de fem continúen siguent el mètode habitual de les granges lleteres, hi ha un creixent interés en la tecnología de digestió anaeròbica per produir biogas com una manera d’evitar molts dels problemes tradicionals d’aquesta àrea.

Per saber més sobre aquesta tecnología emergent, visiti la secció de biogas.